Una de les primeres entrades d'aquest blog va ser un vídeo de la toccata i fuga en re menor de Johann Sebastian Bach. Amb les noves tecnologies vàrem tenir una fantàstica oportunitat per gaudir i examinar l'obra (si no l'heu vista, podeu accedir-hi des de l'arxiu del blog).
Ara vos vull mostrar un vídeo perquè pogueu conèixer una altra genialitat d'aquest gran compositor. Es tracta del cànon del cranc. Un cànon és una forma musical a la qual les diferents veus s'incorporen successivament repetint la melodia principal. Allò sorprenent del cànon del cranc és que la segona veu no repeteix la mateixa melodia des del principi, sinó que ho fa en sentit invers, des del final. Per dir-ho d'una altra forma, la melodia tocada marxa enrera, serveix d'acompanyament a sí mateixa. Veureu en el vídeo com, a més de canviar la direcció, canvia l'orientació de la partitura fent una banda de Möbius (si no sabeu què és una banda de Möbius, pitjau aquí, és molt interessant!). És una obra complexa i audaç. I una altra vegada, gràcies a les noves tecnologies, podem apreciar aspectes musicals que, d'una altra forma, queden reservats a aquells que tenen importants coneixements musicals.
M.C. Escher, artista holandès conegut pels seus gravats en fusta, xilografies i litografies que tracten de figures impossibles i móns imaginaris, va realitzar una obra relacionada amb el cànon de Bach. Ambdós artistes, Bach i Escher, han estat considerats matemàtics experimentals del més alt nivell. No sabem si algun dels dos acceptaria tal descripció, però és evident que els dos exploraren fins a les darreres conseqüències les possibilitats de la simetria.
que guay el dibujoo¡¡¡¡¡¡¡
ResponElimina