dilluns, 29 de novembre de 2010

SANTA CLAUS IS COMING TO TOWN

A punt de començar el mes de desembre, els alumnes de cinquè de primària hem començat a practicar una nadala, que cantarem tots els alumnes de tercer cicle. Es tracta del famós "Santa Claus is coming to town". Com és un poc difícil, posam un vídeo per poder practicar des de casa, així que ànim, alumnes de cinquè i sisè!



dissabte, 27 de novembre de 2010

ÒPERA HANSEL I GRETEL

Avui, tots els alumnes de primària de l'escola hem anat a veure l'òpera Hansel i Gretel a la sala Palmanova. No tenim moltes imatges perquè dins el teatre no queden amb molta qualitat, però sí vos podem dir que dues alumnes de la nostra escola han estat protagonistes i han ajudat a Hansel i Gretel a desfer-se de la malvada bruixa! I que al final de l'actuació tots vàrem tenir una sorpresa!


I ara podeu veure dos vídeos molts divertits amb fragments d'òpera del compositor italià Giacomo Rossini. El primer és un corto dels dibuixos animats "Buggs Bunny", amb l'òpera "El barber de Sevilla". El segon és un fantàstic duet còmic que el compositor va fer com a broma per burlar-se d'algunes sopranos. La lletra és molt fàcil (només diu "miau"), però la seva interpretació és molt difícil. En aquest cas, l'interpreten dos nins del "Petits Chanteurs de la Croix à Bois".





dijous, 25 de novembre de 2010

LULLABY

Els alumnes de cinquè i sisè de primària hem après una peça a tres veus per a flauta dolça. I té molt de ritme!

Aquí teniu la partitura per si voleu practicar.



Tocau amb nosaltres?


dilluns, 22 de novembre de 2010

CELEBRAM SANTA CECÍLIA!!!

Avui dia 22 de novembre hem celebrat la festa de Santa Cecília, la patrona dels músics.
Hem fet una petita mostra d'algunes activitats musicals que fem a classe. Voleu veure un petit resum?




divendres, 19 de novembre de 2010

PERCUSSIÓ CORPORAL

Alguns alumnes de cinquè i sisè de primària hem preparat una petita coreografia de percussió corporal basada en un dels espectacles del famós grup Mayumana. Hem practicat molt, voluntàriament, durant el temps d'esplai per aconseguir aquest resultat. Esperam que vos agradi! (Imprescindible altaveus)





dijous, 18 de novembre de 2010

BACH: TOCCATA I FUGA EN RE MENOR

Qui ha dit que la música només es pot escoltar? Amb les noves tecnologies també es pot veure.
Els alumnes de quart de primària hem escoltat i hem vist la famosa obra "Toccata i fuga en re menor", per a orgue, del compositor Johann Sebastian Bach. Aquesta nova forma de fer audicions augmenta notablement les possibilitats de conèixer i estudiar la seva forma i la seva estructura, i d'apreciar totes les veus. Després de veure aquest vídeo i d'apreciar-ne tots els detalls, un es demana si en Johann Sebastian Bach era músic, arquitecte, enginyer... El que no dubtam, és que era un geni!





Quines són les nostres impressions després de l'audició?

- Asier: A mi m'ha recordat a una casa de terror.
- Beatriz: A mi a una pel·lícula de por.
I no és d'estranyar ni una cosa ni l'altra, ja que aquesta peça ha estat utilitzada moltes vegades al món del cinema en aquests tipus de pel·lícules.
- Diego Pau: a mi a una pel·lícula de Doraemon.
Aquest camp ja no el domino ;-) però és possible que també hagin utilitzat aquesta música en qualque ocasió.
- Patrick: pareixia una muntanya russa!
I tant que a vegades ho semblava! Aquesta velocitat virtuosa i aquestes pujades i baixades són de vertigen!
- Marta: em sembla com si hi hagués diferents músics cada un amb la seva melodia i que entre tots en fan una.
Molt bé, de fet, la composició d'aquest tipus de música es basa en la polifonia (moltes veus) vertebrada pel contrapunt entre diferents veus (d'igual importància). El terme contrapunt deriva de punctum contra punctum, "nota contra nota" o "melodia contra melodia" i descriu el paisatge musical consistent en dues o més línies melòdiques que sonen simultàniament.
- Elise: a mi m'ha fet recordar una escala, i també a la pel·lícula "Fantasia" de Disney.
L'escala té sentit per les pujades i baixades que mencionàvem abans. La pel·lícula "Fantasia", de Disney, va ser estrenada l'any 1940 i va ser una pel·lícula experimental sense diàlegs, l'objectiu de la qual va ser il·lustrar o acompanyar amb animació temes de música clàssica. En efecte, la pel·lícula comença amb aquesta obra de J.S. Bach, interpretada, en aquest cas, no per orgue, sinó per orquestra simfònica. Podeu veure el vídeo a continuació.


PREPARAM SANTA CECÍLIA

Els alumnes de primer i segon de primària ja estam preparats per celebrar el dia de Santa Cecília, el proper dilluns 22 de novembre. I no trobam millor forma de celebrar el dia de la música que cantant una cançó. Voleu veure un assaig? El dia del concert la catarem tots junts!

SANTA CECÍLIA

Per Santa Cecília
tots ho celebrem
la nostra diada
ben musicalment.

Podem escoltar un concert,
molts en trobarem,
i si no hi podem anar
noltros el farem.






dilluns, 15 de novembre de 2010

SIMON

Com vas de memòria? I d'oïda? I d'atenció?
Demostra les teves habilitats amb el famós joc del simon! Observa el que fa la màquina i repeteix la seqüència.



divendres, 12 de novembre de 2010

EL JOC DELS INSTRUMENTS

Els alumnes de segon de primària hem tocat alguns instruments de percussió, encara que en coneixem molts més!

Voleu veure i escoltar el nostre joc?


I si vos animau, podeu continuar coneixent més instruments de percussió a la següent activitat del clic.


SUPERCALIFRAGILISTICOESPIALIDOSUS

Els alumnes de tercer de primària hem cantat i ballat la cançó de la pel·lícula Mary Poppins, Supercalifragilisticoespialidosus. Vols aprendre-la?

Supercalifragilisticoespialidosus,
és una paraula de poders meravellosos,
que només la diuen els més grans i els més famosos,
supercalifragilisticoespialidosus.

Din diri diri din, din diri din,
din diri diri din, din diri din.

Per dir-la ben de pressa si l'aprens vigila bé,
que mai no se t'escapi si passeges pel carrer,
ja que és una paraula que no pot saber tothom,
i té tanta importància que sols dir-la dóna nom. Hey!

Supercalifragilisticoespalidosus...



EL NOM DE LES NOTES

Els alumnes de segon de primària coneixem molt bé els noms de les notes musicals. Sabeu vosaltres quines són?

Les notes representen els diferents sons musicals. La seva altura es representa situant les notes a les diferents línies i els diferents espais del pentagrama.





Per ajudar-nos a afinar i a entrendre els intervals (distància entre les notes) fem servir la fononímia, que consisteix en marcar l'altura dels sons, situant-los en l'espai, col·locant la mà a diferents altures (associació gest - so).




Al següent vídeo vos ensenyarem a cantar el nom de les notes i a representar-les amb fononímia.





Vols jugar amb les notes?

Al següent joc podràs entrenar la lectura de notes. T'animes?



dimecres, 10 de novembre de 2010

EL CARNAVAL DELS ANIMALS

Avui, els alumnes de primer de primària hem treballat l'obra "El carnaval dels animals" de Camille Saint-Saëns. Es tracta d'una suite musical de 14 moviments composada l'any 1886 i planejada com a broma per a un dia de carnaval. Tots els moviments, excepte el final, tenen noms d'animals i la música els evoca, encara que hem d'aclarir que el títol d'un d'ells no és precisament el nom d'un animal, ja que en Camille va fer una broma incloent els pianistes (practicant escales) entre la fauna d'aquesta obra.

L'hem escoltada, hem vist vídeos dels animals i hem fet un dibuix!



Moviments:

- Introducció. Per a 2 pianos, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix. Els dos pianos, amb un trémol insistent, ens conviden a escoltar. Després d'una rapidíssima escala de notes, un so com de trompeta (interpretat pels dos pianos) ens anuncia que "El carnaval dels animals" està a punt de començar.


1. Marxa real del lleó. Per a 2 pianos, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix. Els lleons es desplacen com si es tractàs d'una marxa triomfal. De tant en tant el rei de la selva llança forts rugits. Al final, apareix novament el tema de la marxa i els lleons ens regalen el seu darrer i fragorós rugit.


2. Gallines i galls. Per a clarinet, 2 pianos, 2 violins i viola. L'efecte d'imitar les gallines es produeix gràcies als ràpids moviments dels pianos i els violins i a la repetició de la mateixa nota. El gall, interpretat pel clarinet, se'ns presenta més tard amb escasses i clares notes.


3. Hemions (ases salvatges, animals veloços). Per a 2 pianos. Els dos pianos toquen idèntiques notes (distanciats per una octava) al llarg de tot el teclat un conjunt d'escales ascendents i descendents interminables. El compositor indica tocar a una velocitat vertiginosa (presto furioso) amb la intenció de suggerir-nos que els dos hemions es persegueixen mútuament.


4. Tortugues. Per a 2 pianos, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix. El piano marca un tempo molt lent acompanyant les cordes (les tortugues) que interpreten el famós "Can-can" (originalment molt ràpid) d'una forma que podria ser ballat per tortugues!


5. Elefant. Per a 2 pianos i contrabaix. El contrabaix, pel seu volum i tesitura, és l'encarregat de representar l'elefant, que és acompanyat pels marcats acrods del piano. Com la música és tan greu i pesada, fàcilment podem imaginar-nos els moviments de l'elefant.


6. Cangurs. Per a 2 pianos. Els dos pianos simulen dos cangurs indecisos realitzant una sèrie de bots i aturades.


7. Acuari. Per a flauta, armònica de vidre, 2 pianos, 2 violins, viola i violoncel. Les notes llargues dels instruments de corda i els arpegis de delicades i agudes notes del teclat ens transporten a la immensitat de la mar i a les seves calmades aigües. Al final del fragment, uns acords glissando ens produeixen la sensació d'estar pujant a la superfície marina.


8. Personatges de llargues orelles. Per a 2 violins. Dos violins, alternant-se com si d'un joc es tractàs, emeten un "hi-ha", progressivament més calmat.


9. Cucut al fons del bosc. Per a clarinet i 2 pianos. El piano ens descriu l'ambient assossegat i serè del bosc. De la seva profunditat misteriosa apareixerà un clarinet que de forma intermitent i pausada ens permetrà escoltar el cant d'un cucut.


10. Ocells. Per a flauta, 2 pianos, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix. Els instruments de corda evoquen el moviment de l'aire i de les ales dels ocells, mentre la flauta travessera, amb passatges de gran virtuosisme, imita els alegres cants dels ocells.


11. Pianistes. Per a 2 pianos, 2 violines, viola, violoncel i contrabaix. El compositor es burla d'aquells pianistes que es consideren virtuosos pel fet d'executar cotidianament exercicis tècnics repetitius. Els dos pianistes interpreten de forma conjunta però ignorant-se. El resultat és un càstig auditiu per als oïents.


12. Fòssils. Per a clarinet, xilòfon, 2 pianos, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix. El xilòfon pretén imitar el xocar d'ossos de qualque fòssil.




13. Cigne. Per a violoncel i dos pianos. Una bella melodia, interpretada pel violoncel, ens mostra la forma de nedar un bell cigne.


14. Final. Per a tot el conjunt instrumental. Comença evocant la introducció i després sentim la intervenció de diferents animals.

I aquest ha estat el resultat!!!

Mirau com fèiem els nostres dibuixos mentre escoltau el darrer moviment.








Què ens ha agradat més?

Miguel: m'ha agradat el lleó.

Irene, Ingrid i Cristina: m'ha agradat el cigne, perquè era molt guapo.

Lidia i Javier: a mi m'ha agradat l'elefant.

Adan: m'han agradat els peixos.

Alejandro: m'han agradat les tortugues.

Manel i Ryan: m'han agradat els esquelets.

Adriana: m'ha agradat el galliner.

Frankie, Hugo i Xisco: m'ha agradat tot!


I per als que volen saber més...

Vols practicar? Prova a fer aquesta activitat del clic.


Post nuevo Home