EL CARNAVAL DELS ANIMALS

Avui, els alumnes de primer de primària hem treballat l'obra "El carnaval dels animals" de Camille Saint-Saëns. Es tracta d'una suite musical de 14 moviments composada l'any 1886 i planejada com a broma per a un dia de carnaval. Tots els moviments, excepte el final, tenen noms d'animals i la música els evoca, encara que hem d'aclarir que el títol d'un d'ells no és precisament el nom d'un animal, ja que en Camille va fer una broma incloent els pianistes (practicant escales) entre la fauna d'aquesta obra.

L'hem escoltada, hem vist vídeos dels animals i hem fet un dibuix!

Moviments:

- Introducció. Per a 2 pianos, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix. Els dos pianos, amb un trémol insistent, ens conviden a escoltar. Després d'una rapidíssima escala de notes, un so com de trompeta (interpretat pels dos pianos) ens anuncia que "El carnaval dels animals" està a punt de començar.

1. Marxa real del lleó. Per a 2 pianos, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix. Els lleons es desplacen com si es tractàs d'una marxa triomfal. De tant en tant el rei de la selva llança forts rugits. Al final, apareix novament el tema de la marxa i els lleons ens regalen el seu darrer i fragorós rugit.

2. Gallines i galls. Per a clarinet, 2 pianos, 2 violins i viola. L'efecte d'imitar les gallines es produeix gràcies als ràpids moviments dels pianos i els violins i a la repetició de la mateixa nota. El gall, interpretat pel clarinet, se'ns presenta més tard amb escasses i clares notes.

3. Hemions (ases salvatges, animals veloços). Per a 2 pianos. Els dos pianos toquen idèntiques notes (distanciats per una octava) al llarg de tot el teclat un conjunt d'escales ascendents i descendents interminables. El compositor indica tocar a una velocitat vertiginosa (presto furioso) amb la intenció de suggerir-nos que els dos hemions es persegueixen mútuament.

4. Tortugues. Per a 2 pianos, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix. El piano marca un tempo molt lent acompanyant les cordes (les tortugues) que interpreten el famós "Can-can" (originalment molt ràpid) d'una forma que podria ser ballat per tortugues!

5. Elefant. Per a 2 pianos i contrabaix. El contrabaix, pel seu volum i tesitura, és l'encarregat de representar l'elefant, que és acompanyat pels marcats acrods del piano. Com la música és tan greu i pesada, fàcilment podem imaginar-nos els moviments de l'elefant.

6. Cangurs. Per a 2 pianos. Els dos pianos simulen dos cangurs indecisos realitzant una sèrie de bots i aturades.

7. Acuari. Per a flauta, armònica de vidre, 2 pianos, 2 violins, viola i violoncel. Les notes llargues dels instruments de corda i els arpegis de delicades i agudes notes del teclat ens transporten a la immensitat de la mar i a les seves calmades aigües. Al final del fragment, uns acords glissando ens produeixen la sensació d'estar pujant a la superfície marina.

8. Personatges de llargues orelles. Per a 2 violins. Dos violins, alternant-se com si d'un joc es tractàs, emeten un "hi-ha", progressivament més calmat.

9. Cucut al fons del bosc. Per a clarinet i 2 pianos. El piano ens descriu l'ambient assossegat i serè del bosc. De la seva profunditat misteriosa apareixerà un clarinet que de forma intermitent i pausada ens permetrà escoltar el cant d'un cucut.

10. Ocells. Per a flauta, 2 pianos, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix. Els instruments de corda evoquen el moviment de l'aire i de les ales dels ocells, mentre la flauta travessera, amb passatges de gran virtuosisme, imita els alegres cants dels ocells.

11. Pianistes. Per a 2 pianos, 2 violines, viola, violoncel i contrabaix. El compositor es burla d'aquells pianistes que es consideren virtuosos pel fet d'executar cotidianament exercicis tècnics repetitius. Els dos pianistes interpreten de forma conjunta però ignorant-se. El resultat és un càstig auditiu per als oïents.

12. Fòssils. Per a clarinet, xilòfon, 2 pianos, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix. El xilòfon pretén imitar el xocar d'ossos de qualque fòssil.

13. Cigne. Per a violoncel i dos pianos. Una bella melodia, interpretada pel violoncel, ens mostra la forma de nedar un bell cigne.

14. Final. Per a tot el conjunt instrumental. Comença evocant la introducció i després sentim la intervenció de diferents animals.

I aquest ha estat el resultat!!!

Mirau com fèiem els nostres dibuixos mentre escoltau el darrer moviment.

Què ens ha agradat més?

Miguel: m'ha agradat el lleó.

Irene, Ingrid i Cristina: m'ha agradat el cigne, perquè era molt guapo.

Lidia i Javier: a mi m'ha agradat l'elefant.

Adan: m'han agradat els peixos.

Alejandro: m'han agradat les tortugues.

Manel i Ryan: m'han agradat els esquelets.

Adriana: m'ha agradat el galliner.

Frankie, Hugo i Xisco: m'ha agradat tot!

I per als que volen saber més...

Vols practicar? Prova a fer aquesta activitat del clic.